BENVINGUTS

Una de les principals aportacions de la civilització romana, juntament amb el seu dret i el seu idioma, el llatí, va ser l'ordenació del seu territori i de les seves ciutats, configuració que en molts casos ha arribat fins els nostres dies. Aquest bloc pretén recollir totes les aportacions, documentació i publicacions que en aquesta matèria s'han realitzat i es continuen fent i que abasten des de la creació, planificació, legislació i desenvolupament de l'urbanisme romà.

dissabte, 27 d’octubre de 2012

URBANISMO ROMANO





 Autor: ArteEespaña

La ciudad romana estaba rodeada por una muralla y su trazado urbano se establecía con cierta regularidad, siguiendo el modelo etrusco y helenístico, en torno a las dos calles principales perpendiculares, el cardo y el decumanus. En el lugar donde estas dos calles se unían se establecía el foro, donde se construían los edificios más importantes: la curia (para las asambleas del Senado), el pletorio, desde donde se gobernaba, etc. (continuar …)

diumenge, 21 d’octubre de 2012

EL CIRC ROMÀ



L'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec. En el circ s'oferien principalment curses de carros.
Per això el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats.
  • La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina).
  • A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes.
  • Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors (set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què constava la cursa).
  • Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El puluuinar era on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.
  • A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.
El més gran va ser sens dubte el Circ Màxim de Roma: al s. I dC. tenia ja una capacitat per a uns 250.000 espectadors asseguts. A Tarragona podem contemplar les que possiblement són les restes més ben conservades d'un circ romà del món.

Circ Màxim, maqueta del Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona (S. G.): (1) arena, (2) spina, (3) comptador, (4) meta, (5) cauea, (6) puluuinar, (7) podium, (8) carceres.






diumenge, 14 d’octubre de 2012

LAS MAGISTRATURAS DE LOS MUNICIPIOS: LOS EDILES (III)



Autor: José Maria Blazquez Martínez

Eran dos, actuaban colegiados y entre ellos existía el derecho de veto. Sus competencias eran la policía de los mercados; cuidar del abastecimiento y conservación de los lugares públicos, como vías, cloacas, mercados y baños, conservar los templos y demás lugares sagrados; imponer multas, que debían comunicar a los duunviros; no intervenir en los fondos públicos y vigilar los pesos y medidas. Con autorización de los duunviros podían hipotecar bienes valorados hasta diez mil sestercios. Imponían multas no superiores a los cinco mil sestercios. Podían nombrar jueces y recaudadores de cantidades no superiores a mil sestercios, y tenían asientos sin voto en las reuniones del senado. Se necesitaba para desempeñar la edilidad, haber nacido libre, haber cumplido los veinticinco años y disponer de unos ingresos superiores a los cinco mil sestercios anuales.
En el cumplimiento de sus obligaciones los ediles estaban auxiliados por varios siervos públicos. En Urso los ediles tenían cuatro esclavos públicos a su servicio.
El gran desarrollo del urbanismo que se documenta en los municipios fue labor de los ediles. Los duunviros para reparar o construir un edificio público elevaban propuesta a los decuriones, y debían estar presentes en la aprobación tres cuartas partes de ellos y aprobar la solicitud al menos un tercio. Aceptado el proyecto, los decuriones aprobaban la financiación por el mismo procedimiento, entregando la cantidad oportuna y contando con la aportación de la mano de obra de los ciudadanos o de los íncolas sujetos a las cargas públicas. Cada ciudadano mayor de quince años y menor de sesenta, debía trabajar ocho días al año para el municipio, y los dueños de bestias de carga cederlas durante el mismo tiempo. Los ediles supervisaban las obras y controlaban las aportaciones, nunca manejaban fondos públicos y frecuentemente utilizaban su magistratura para acceder al duunvirato, como consta por las inscripciones de Tarragona y Barcelona.

dissabte, 6 d’octubre de 2012

CALÇADES ROMANES



Font: Centre Educatiu Fax

Totes les calçades principals es van construir per a l'exèrcit, pel que moltes d'elles s'endinsaven més enllà del domini romà. Però al mateix temps, la construcció de calçades i la substitució de les velles senderes va millorar les comunicacions dintre de l'Imperi tant per a l'exèrcit com per al govern i, caminant el temps, també per al comerç i la població en general.

Les calçades romanes són particularment famoses per la rectitud del seu traçat, però no es deuen imaginar com línies pintades en un mapa. En primer lloc, els romans no disposaven ni de mapes fiables a escala ni de brúixoles, i els seus instruments de topografia eren molt menys exactes que els actuals, que depenen de lents òptiques. No obstant els oficials de l'exèrcit tenien un sentit especial per a captar la geografia de les zones en les quals es movien. (continuar ...)